País de falles

-->

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 13 de novembre de 2018
L'àudio complet es pot escoltar ací

Crec que un dia vos ho vaig contar, tot caldós com estic. La meua xiqueta Rosa és la Fallera Major Infantil de la meua falla, Ripalda, Beneficència i Sant Ramón, del barri del Carme de València. Com dirieu ací, és la reina de la falla, i hui m'abelleix contar-vos algunes de les coses que vaig fer el passat cap de setmana, marcat per eixa condició paterna meua.

El dissabte vaig acompanyar a la meua xiqueta a tres nomenaments de Falleres Majors Infantils de falles del nostre barri, el que ací a Gandia seria la demanà. Primer, una falla molt xicoteta, molt familiar i molt entranyable, a un raconet del barri, la falla dels carrers Marqués de Caro i Doctor Chiarri, la falla d'Amanda, de Placi, d'Itziar, d'Elena, de Ximo; després, la falla hipster, la falla Corona, però també la falla de Pablo, de Elisabet, d'Alba, de Rubén o de Ribes; i per fi, la falla de la placeta de l'Àngel, una altra d'irreductibles fallers i falleres de Ciutat Vella, una falla preciosa en una plaça preciosa amb el sabor de les falles d'abans, però també la falla de Quique, d'Alba, de Belén, de Paco, de Marisa. I encara hi havia un nomenament més, el dels carrers de Dalt i Sant Tomàs, però s'hagué d'ajornar perquè la desgràcia es va abatre sobre la seua xicoteta comunitat. Falles del meu barri, falles de gent concreta i coneguda, xicotets reductes contra la gentrificació.

I al dia següent, el diumenge, l'apoteosi. La meua falla va vindre convidada a la presentació de les reines de la falla Sagrada Família - Corea, de Gandia, tan espectacular, tan brillant, tan glamourosa i al mateix temps tan popular. Realment va ser una sensació molt intensa el veure la meua xiqueta de fallera, de Fallera Major, de reina, desfilar per la pasarel.la del Museu Faller on tantes vegades he estat per tantes coses com m'uneixen a les falles de Gandia. Corea, sense llum per culpa vostra, és a dir la falla de Manolo i Martina, de Telmo, de Manolo, de Vicenta, de Sayo, d'Eduardo, de Pilar. Per allí estàven també, clar, Pau i Alberto, i molts més amics i amigues de la meua estimada Gandia.

En resum, un cap de setmana meravellós, amb la meua gent, sent molt perquè som poble, compartint il.lusions, emocions, tremolors de veu i somriures, comunitats en xarxa compartint la mateixa festa i fent-la nostra, amb rituals i gestos diferents, però profundament igual, fent-la viscuda, de la matèria dels sentiments i dels records compartits, trenant les vides, fent un conjunt que és més que la suma de tots nosaltres perquè està fet també dels que estigueren i dels que vindran i de cada rialla i de cada llàgrima, i de cada espurna i de cada esclat i de cada eco.

I el cap de setmana que ve més. Quina sort tenim de gaudir aquest patrimoni immaterial, aquesta cultura nostra.