Ja vaig explicar fa uns mesos en aquesta mateixa secció que no acabava de veure clar unes falles de cinc dies a setembre. Deia aleshores que entenia que calia tancar el cicle inconclús de 2020, però que per a això probablement no calia ni una ofrena ni menys encara repartiments de premis diversos. Pensava -i continue pensant- que per tancar el cicle no feien falta cinc dies, i que d'alguna manera tot estava sotmés als interessos de les grans falles, de les que fan caixa i quadren pressupostos sobredimensionats durant les setmanes falleres mitjançant els espònsors i la instal·lació de xurreries i paradetes diverses a les seues demarcacions.
Una vegada passades les falles de setembre, encara que continue pensant el mateix, em quede amb l'alegria d'haver retrobat la xicoteta comunitat que és la meua falla, Ripalda, Beneficència i Sant Ramon, al barri del Carme de la ciutat de València i amb l'emoció d'haver cremat per fi les falles de 2020. Dos anys i mig després, 30 mesos, el foc ha tornat a la placeta i sentim que hem eixit d'aquesta interminable suspensió de la cronologia. Ara podem pensar, amb prudència però amb una mínima confiança... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
Esta temporada, a més, estic pujant a Youtube el vídeo que abans només pujava a Instagram, amb reflexions al voltant del tema de l'article:
No hay comentarios:
Publicar un comentario