La tibantor del vent transmesa al fil

Text de la meua columna Va com va per al 15 d'octubre de 2019

Llig en la web de Ràdio Gandia que el diumenge va tindre lloc en la platja de Gandia un esdeveniment anomenat One sky one world que consisteix a envolar milotxes en llocs diversos del món. Sonen bé estes iniciatives: gaudir com a xiquets fent volar una milotxa en el nostre cel mediterrani i sentir-se part del món sencer, un punt en una xarxa, tan prop i tan lluny de molta gent que potser en aquell moment està fent exactament el mateix al mateix cel. L'ésser humà és estrany. Pot ser capaç de tant d'odi, de tanta violència, i tantmateix també d'embaladir-se mirant volar un tros de paper i unes canyes, sentint la tibantor del vent transmesa al fil. Em sembla bonic això, encara que lamentablent no sé si el món es troba ara per a volar milotxes en molts llocs. Pense en Kurdistán, o en Ecuador. O en Catalunya, però per raons que serien complicades d'explicitar, sembla que no és bona idea parlar-ne en esta secció.

Així que... parlaré de les milotxes. D'envolar la milotxa o d'empinar el catxerulo, que és com li deiem en les llunyanes vacances de pasqua de la infantesa, i com també diu una cançò de quasi innocent picardia. Un dia de pasqua, un xiquet plorava, ja sabeu. Done fe que el millor lloc per envolar-la és la platja, fora de temporada, quan podem correr oblidats de tots i de tot concentrats només en que el catxirulo s'enlaire, xafant fort en la sorra sense pensar tampoc en les petjades, convertits en pur present, amb un objectiu tan tangible i alhora tan fugisser. I després és bonic veure la milotxa, apenes un traç entre el blau del cel, i el blau de la mar i l'indefinit color de l'arena. Immenses bandes de color i entre elles apenes un traç, una marca, nosaltres projectats, comunicats per un fil amb un objecte tan fràgil i tantmateix tan poderós


La portada de Milotxa l'he treta de https://carmemiquel.com/llibre/milotxa/